Una altra gran troballa. La Península Valdés era una de les opcions que ens permetien certa flexibilitat dins del viatge a la Patagonia argentina. En un principi no volíem parar-nos-hi tot i que ens feia certa gràcia avistar les balenes que es concentren en aquella zona.
Vam arribar a Puerto Madryn a les 7 del matí després d'un trajecte nocturn en autocar des de Comodoro Rivadavia. No sabíem massa bé quin era el millor lloc per fer els avistatges així que el primer que vam fer és anar-nos a informar. Per no anar carregats, comencem a estar cansats de carretejar motxilles, anem al primer hotel que trobem i els diem si ens poden guardar les maletes que anem a esmorzar. Cap problema, la gent és molt amable i entenen de seguida de quin pal vas. Després d'esmorzar (facturitas que no faltin) entrem a una oficina d'informació. Sense cap mena de dubte la millor opció és quedar-nos a dormir a Punta Pirámide, el petit poble des d'on surten les embarcacions d'avistatge de les balenes. Península Valdés és un Parc Nacional on per entrar has d'abonar uns pesos cada vegada que hi entres. A més, està a 100 km de Puerto Madryn i no volem perdre aquest temps valuós de transport. Problema: a Puerto Pirámide hi ha molt pocs llocs per dormir i gairebé sempre estan 'full'. Comencem a trucar i res, no hi ha sort, fins que a un dels hospedatges ens recomanen que truquem a un telèfon d'una parella de jubilats que han construït unes petites barraquetes molt maques. Justament els en queda una de lliure. Els diem que hi anem. Ens queda el temps just per llogar un cotxe (la millor opció per recórrer lliurament la Península Valdés de punta a punta) i començar el viatge.
Puerto Pirámide és un lloc molt petit i força turístic, però encantador. Anem primer de tot a trobar-nos amb la parella de jubilats per tancar on dormirem aquella nit. El lloc és fantàstic i són una parella super curiosa. El lloc es diu la Herradura i les barraquetes són meravelloses. Hi estarem molt bé. Deixem les motxilles i sortim per anar a veure les balenes. No volem perdre ni un minut. A la barraca del costat hi ha uns holandesos que fa cinc dies que estan allà. Ahir van avistar atacs l'orques assassines contra els lleons marins al nord de Península Valdés. Això cada cop promet més.
A Ushuaia vam trobar-nos amb un sevillà que ens va recomanar una embarcació petita tipus zodiac de l'empresa Moby Dick. A Puerto Pirámide totes les embarcacions són petites menys una zodiac molt autèntica que s'endinsa mar endins a la búsqueda de les balenes. Aquest és el nostre objectiu.
Un cop localitzada la petita embarcació que ens portarà a tocar de les balenes sorgeix el primer impediment. No podem realitzar l'avistament vespertí. El mar està molt mogut i han tancat la sortida de les embarcacions. No ens queda més remei que esperar-nos a demà. Això d'aturar les sortides és bastant habitual pel vent espectacular de la Patagonia. No ens desanimem i decidim endinsant-nos amb el nostre cotxe llogat per dins de Península Valdés. La nostra pròxima búsqueda són els elefants marins.
Així que ens endinsem per les carreteres de ripio de Península Valdés amb el nostre cotxe llogat. La nostra primera destinació serà Punta Delgada on ens han dit que tot i que no és època podem trobar uns quants elefants marins. Després de 75 km per carreteres de terra arribem a Punta Delgada i ens trobem amb molts turistes i amb massa organització per anar a veure els elefants marins. Ens hem d'esperar 2 hores en un lloc insopit on el vent apreta de valent i on no hi ha res a fer, a part de veure els elefants marins que per ara no ens deixen veure. Aprofitem per menjar una mica de pa amb formatge que hàviem comprat a Puerto Piràmide. Finalment podem baixar penyasegat avall. Anem amb una guia i ens hem d'afegir a un grup de turistes. Quan arribem a baix no hi ha més d'una dotzena d'elefants marins i poca cosa més. Són els que no han tingut forces per marxar ja que ara no és època d'elefants marins a la Península.
Avui no és el nostre dia. No hi ha 'avistaje de Ballenas' sota la caiguda del sol i a més ens hem menjat 100 km de ripio per anar a l'altre punta de món a veure 12 elefants marins. Decidim tornar a Punta Piramide i descansar. Punta Piramide no dóna per massa. Són tres carrers i la meitat de les cases són d'empreses relacionades amb l'avistaje de ballenas. Decidim tornar a can Moby Dick per veure com està la cosa i si demà tindrem més sort. El jefe de l'empresa és molt bon tiu i ens posem a xerrar una estona. Vam comentar-li el tema de les orques i va cridar ajuda a un amic seu taxista que es veu que és un expert en el temps de la península. Ens va dir que no era bona època perquè no està molt calmada la mar, però que demà tindríem el dia tranquil per poder veure balenes però que al nord, a Caleta Valdés on es poden veure les orques faria molt mala mar durant els propers dies. Les orques són gairebé cegues i necessiten una mar molt tranquil·la per poder llançar-se sobre els lleons marins. S'estava fent tard i no teníem massa esperances. Els vam dir que ens quedavem a dormir a Puerto Piramide i ens van animar a anar a dos llocs per ells emblemàtics, un el mirador de Punta Piramide des d'on podríem veure alguna balena i l'altre un lloc per anar a veure la posta de sol a Pardelas. Ens els dos llocs ens van assegurar que estaríem sols.
A partir d'aquí ens va començar a canviar la sort... tot i que després de decidir anar a menjar unes bones vieires ens vam adonar que no teniem massa diners en efectiu i ens tocaria estalviar ja que a Puerto Piramide no hi havia cap banc ni caixer i el més proper estava a 100 km d'allà. A Punta Piramide vam divisar les nostres primeres balenes. Ens vam animar molt perquè tot i que les veiem de lluny era molt espectacular i ja ens imaginavem amb la zodiac a tocar d'aquests immensos animals. La segona excursió del dia va ser anara a veure com queia el sol a la platja de Pardelas. Fantàstic. Estavem absolutament sols en mig de la Península Valdés amb un cel espectacular. Ja no recordavem el matí a Península Valdés i tot ens semblava absolutament encisador. La tornada amb el cotxe des de Pardelas fins a Puerto Pirámide va ser de les de nervis ja que el camí estava en molt mal estat i el cotxe amb el que anàvem no era precisament un 4x4. A més, s'havia fet de nit i no s'haviem massa bé cap on tirar. Finalment vam arribar a Puerto Pirámide. Que seria d'un viatge sense aquestes emocions. A la Patagonia viatjant els dos sols en vam tenir molts de moments d'aquests, però enlloc vam tenir sensació de perill, al contrari, són emocions que cal viure.
Per sopar, després de comptar bé els pocs diners que teníem, vam anar a un petit restaurant a menjar unes veiras gratinades fantàstiques. Per sort, no eren molt cares. L'endemà ens havíem de guardar diners per poder veure a les balenes. Quin desastre seria perdre'ls. Vam dormir fantàsticament bé a dins la cabana i l'endemà ens vam trobar uns croissants i pastissets que ens havia fet la mestressa a fora la porta. Que macos. El germà de l'home que regentava l'Herradura havia fet un llibre de fotos de la Patagonia que ens va ensenyar. Era fantàstic però no teníem ni un duro per poder-ne comprar cap exemplar. En aquell paratge la visa no servia per res. Ja ens anava bé.
L'endemà ens vam despertar molt aviat i el primer que vam fer és sortir a fora per veure si feia vent. El cel estava calmat i a les 7:30 podríem veure les balenes. Vam esmorzar, ens vam despedir del matrimoni i vam anar volant cap a can Moby Dick. El dia anterior vam conèixer una noia vasca que portava un mes a Puerto Piramide sense un duro i cada dia feia avistaments de balenes. Anava cada dia a Moby Dick per donar un cop de mà a canvi que la deixessin pujar en un dels viatges. Erem uns 10 que vam anar directament a la zodiac per divisar les balenes. Les altres embarcacions eren més grans, hi anava molta gent i no s'endinsaven mar endins. Un cop a dins vam adonar-nos que la zodiac dóna un servei a la resta d'embarcacions perquè és més ràpida i pot maniobrar molt més bé. Avisa d'on estan les balenes a la resta de gent. Tot i que és de les coses més turístiques que hem vist a Argentina, entre les empreses hi ha cert companyarisme. El que tenia de bó la zodiac és que podia apropar-se molt i molt a les balenes però sense agobiar-les. En aquesta època de l'any, al novembre, les balenes estan criant a les seves cries ensenyant-los a baixar avall i a fer salts.
El trajecte d'unes tres hores va ser fantàstic. Un no parar de veure balenes saltant, traient les cues, apropant-se a la zodiac, jugant entre elles. Un espectacle que per molt que es pugui haver vist per la tele no té res a veure viure'l en directe. Estavem desbordats i ens sortia la felicitat per les orelles. El primer ensurt ens el va donar una petita balena que va passar just per sota nostra i que amb l'esquena ens va girar la zodiac completament. Tot i l'ensurt no hi havia cap mena de perill... nosaltres sabiem nadar i a més anàvem equipats amb uns salvavides molt aparatosos. El segon ensurt va ser quan en Fernando, el capità, ens va dir que veia un moviment estrany a uns cent metres d'on estavem nosaltres, com si hi hagués alguna cosa que s'estigués movent compulsivament. Va dirigir la zodiac cap allà i vam veure un tros de corda que estava surant i una balena petita que fugia. Ara ve una d'aquestes històries de viatges que tant agrada d'explicar i que omplen d'orgull. En Fernando va començar a estirar la corda per treure-la del mar davant les mirades de tots els que estavem dins de la zodiak. Com que era molt llarga i vaig veure que començava a estar cansat, no vaig dubtar a rellevar-lo i començar a estirar (curiosament ningú més s'hi va afegir). Vam treure molts metres de corda pesant pel pes de l'aigua i al final de tot, quan ja no podia més, va aparèixer l'ancora d'un vaixell que ens va costar lo seu pujar-la dins la barca. En Fernando va estar-me enormement agraït i durant les dues hores que ens quedaven de travessia vaig ser el passatger preferent. M'anava indicant per on apareixerien le balenes i encarava l'embarcació a favor meu per tal que pogués tenir les millors vistes. Les fotos que en tinc són espectaculars, però el que vam veure em va encantar. Al final ens vam despedir i li vaig cedir els meus 20 metres de corda i la part de l'ancora que em corresponient segons la llei del mar. D'aquí, un noi del poble en faria figures que podríen vendre als turístes per uns quants pesos.
Ja us podeu imaginar com vaig passar el dia. Estava eufòric i amb ganes de quedar-me en aquell poble de per vida. El problema és que no teníem diners i no ens podíem quedar allà. Ara ens arrapentiem de no haver-nos preparat una mica més i no haver anat a un caixer a treure diners a Puerto Madryn. Teníem ganes de quedar-nos un parell de nits més i de tornar a fer un parell d'avistajes de balenes. Volíem fer el de la tarda quan cau el sol que diuen que és espectacular. Però no podia ser. L'endemà al matí teniem bitllets d'avió per volar a Buenos Aires. Vam decidir aprofitar el dia i com que el diposit de benzina el teníem gairebé ple vam decidir fer quilometres.
Próxima destinació Caleta Valdés. A veure si teníem sort i veiem alguna orca. Ja ens havíen dit que el mar estava una mica mogut al nord i que les orques volen calma, però no teníem res millor a fer. Caleta Valdés és un paratge molt bonic, amb unes llargues platges i amb uns penyasegats molt profunts. I descansant a la sorra unes bones manades de lleons marins que es banyaven amb cautela. El dia acompanyava, però amb el fort vent que feia ja vam sospitar que d'orques no en veuríem. A canvi vam veure uns quants pingüins que gairebé vam poder tocar ja que teníen el niu molt a prop d'un mirador i s'acostaven molt. A més, una altra aventatge, a Caleta Valdés gairebé no hi havia turístes. Allà ens vam estar fins a mitja tarda. Havíem d'espavilar-nos perquè havíem d'anar a dormir a Trelew des d'on volaríem l'endemà a Buenos Aires. A més, havíem quedat a les 21h a Trelew per tornar les claus del cotxe que teníem llogat. De tornada vam trobar a un home que estava fent dit. El vam pujar i el vam portar fins a Puerto Pirámide. No era molt enraonador, però ens va explicar que treballava d'esquilador i que anava d'hacienda en hacienda esquilant les ovelles.
Vam donar un cop d'ull a la bahia de Puerto Pirámide que tantes bones estones ens havia donat i vam reempendre el viatge cap a Trelew. Ens esperaven 2 hores de cotxe per aquelles carreteres de rectes infinites. Un cop a Trelew, vam tornar les claus del cotxe, vam trobar allotjament (una pensió de mala mort), vam anar a comprar pa i formatge al super de sota i vam tancar-nos a l'habitació. Teníem ganes d'estar sols i no volíem circular per Trelew, no feia pinta de ser una ciutat massa bonica. L'endemà al matí vam aixecar-nos i vam anar al petit aeroport de Trelew. Arribaríem a Buenos Aires al migdia.
